Arts Dramàtiques

Com amb tota obra teatral, l’objectiu de Hamlet no és que la gent pugui llegir la seva prosa plasmada en un llibre, si no que el public gaudesqui de la seva representació duita a terme per actors sobre un escenari. Al ser l’obra teatral més coneguda de la literatura universal, Hamlet conta amb innumerables representacions teatrals durant les diferentes èpoques des de la seva creació repartides per diferents paíssos del món. A més, amb l’aparició del cinema, començaren a produir-se diferents adaptacions, encara quan el seté art era molt jove.

Hamlet sinicià en el projector quan el cinema encara era mud. La primera adaptació cinematogràfica de Hamlet duu el títol de Le Duel d’Hamlet, és d’origen Francés i data del 1900. Dirigida per Clément Maurice i protagonitzada per Sarah Bernhartdt com a Hamlet, tengué gran rebuda per el públic de principis del segle XX. Set anys més tart arriba una segona producció francesa, amb  Georges Méliès com a director, seguida un any més tart per Hamlet, de Luca Comedio, director italià. Durant el primer quart del segle XX es prduiren molts de llargmatratges en diferents paísos.

La primera producció sonora fou índia: Khoon ka Khoon (1935), dirigida per  Sohrab Modi, qui també representa el protagonista de la tragédia. Però el llargmetratge que dugué l’obra de Shakespeare a tots els cinemes europeus va ser Hamlet,  de Laurence Olivier (1948). Laurence Olivier també es posà en la pell protagosita. A mitjans segle XX el cinema ja era un art consolidad i conegut per les masses, una bona adaptació de Hamlet tenia tot el context socio-econòmic per triomfar.
Escrit per en Miquel C. N.